Sr. Alcalde, fem una mica de memòria ...

Recentment ha estat notícia que l'Ajuntament i la Confraria de Pescadors ghan signat un conveni creació d’u per tal de tirar endevant la creació d'un centre cívic per al nucli de la Platja a l’antic cinema Iris. Els felicitem i ens felicitem per aquest acord ja que sens dubte es una bona notícia.

L’Alcalde ha aprofitant l’avinentesa per remarcar que “l’equip de govern té paraula i compleix les promeses electorals”. No recordem si el centre cívic va ser una promesa electoral, però segurament té raó ja que aquest tema s’arrossega, al menys, des de l’any 2005. Cal recordar que un conveni similar va ser signat a finals de 2005 per l’anterior alcalde, en presencia de l’actual alcalde, aleshores a la oposició. Es va fer la presentació del projecte del centre cívic però l’actual alcalde, al guanyar les eleccions al 2007, va paralitzar el projecte per fer-ne un de nou. Lamentablement aquesta forma de procedir es molt típica dels alcaldes que usualment es carreguen el que ha fet l’anterior. Conclusió final, cinc anys perduts.

Tampoc recordem que l’alcalde en el seu programa electoral proposes l’enderroc de l’edifici de la Confraria de Pescadors. El que si recordem es que a l’estiu de 2007 l’alcalde va dir que la Confraria “és un edifici que cal potencia, ja que és tot un símbol aquí a la platja”. Al mateix temps en la web del PSC es destacava la notícia de que l’equip de govern proposaria “declarar ‘bé cultural d’interès local’ l’edifici de la Confraria de Pescadors en previsió que en el futur pugui estar afectat per la llei de costes”. Pel que sembla ara no estan per la feina.

Al gener del 2008, aprofitant la visita del subdelegat del govern, l’alcalde va dir que en relació al passeig marítim hi hauria “una solució per a la salvaguarda de l’edifici de la Confraria de Pescadors”, afegint, a més a més, que “la confraria restarà al mateix lloc i haurà de ser probablement compartit amb la ciutat en forma d’equipament cultural o social. Això és compensarà a l’entitat en el marc de la nova dàrsena pesquera que hi haurà al Port”. Miri, Sr. Alcalde, per una vegada estem totalment d’acord amb vostè. I ens sembla que la Junta de la Confraria també hi estaria d’acord. Malauradament sembla que heu canviat d’opinió i ara esteu per l’enderroc. Com diuen: “Poderoso Señor es Don Dinero”.

En relació a l’esmentada dàrsena, a l’estiu del mateix any en una visita del portaveu en matèria de pesca d’ERC, el regidor de Comerç i Innovació va manifestar: “Estem treballant pel retorn de la flota i també per garantir la utilització i el futur de l’edifici de la Confraria de Pescadors”. I amb la notícia es destacava que “l’emblemàtic edifici està situat en zona marítimo-terrestre i la llei de Costes podria obligar a enderrocar-lo. L’Ajuntament i la Confraria s’hi oposen radicalment i l’equip de govern municipal ha posat en marxa mesures de salvaguarda de l’edificació i projecta donar-li un ús cultural”. Ni salvaguardes ni ús cultural, ara l’Ajuntament està per l’enderroc pur i dur. I la flota pesquera de Calafell s’ha perdut al retornar des del port de Vilanova. Possiblement encallada en els madalers de l’alcalde.

Al setembre de 2008, d’acord amb la informació apareguda en el Diari de Tarragona (24.09.2008) referent al catàleg dels edificis y construccions del patrimoni històric i arqueològic que es volia incloure en el POUM que s’estava elaborant, es feia esment del valor sentimental de la Confraria, que era un dels edificis a protegir. I en l’article es destacava que l’alcalde reconeixia “que estando en la oposición notó un momento de urgencia y de que se estaba perdiendo para siempre parte del patrimonio arquitectónico”. I manifestava que ”ver como se derribavan esas casas era como si te arrancasen tres muelas de golpe”. De llavors ençà, pel que sembla, l’alcalde ha descobert l’anestèsia i ja no li fa cap mal enderrocar l’edifici de la Confraria, per molt valor sentimental que tingui.

L’edifici de la Confraria no pot enderrocar-se de cap de les maneres. Els pescadors no ho volen, el poble no ho vol i l’Ajuntament no té cap dret per fer-ho. L’equip de govern de l’ajuntament no ha oblidar mai que l’edifici és el resultat de l’esforç del nostres pares, avis, besavis i altres avantpassats. I això mereix tot el nostre respecte.

Al contrari, la obligació de l’equip de govern es conservar l’edifici de la Confraria o vetllar per conservar-lo. I no val emparar-se en que la llei de costes ens obligarà a enderrocar-lo. Han de saber que la Sra. Alicia Paz Antolín, Directora General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar del Ministrio de Agricultura i Medio Ambiente (MARM), que és la responsable de l’aplicació de la famosa llei de costes, ha manifestat, al diari ‘Informacion.es’ del 17.03.2010, que “Costas no va ha hacer nada en contra de los gobiernos locales” i ha ratificat que “la colaboración con los ayuntamientos es fundamental porque Costas no va a hacer nada en contra del parecer del gobierno local”. En altres paraules l’ajuntament pot, si vol, evitar l’enderroc de l’edifici de la Confraria.

La forma més senzilla es sense cap dubte declarar l’edifici de la Confraria un Bé Cultural d’Interès Local i negociar amb el MARM la seva conservació per a utilitzar-lo com museu i centre d’interpretació del món dels pescadors.

Creiem que amb aquesta solució tothom hi estaria d’acord. Esperem que l’alcalde, l’equip de govern i l’ajuntament en ple no perdin aquesta oportunitat històrica.

Colectiu Salvem la Confraria de Pescadors de Calafell

22 d'octubre de 2010

La “bombonera” de Sitges i la “peixera” de Calafell

Un amic ens ha fet arribar el document que adjuntem. Es còpia de l’article “El nou contra el vell”, de Rafael Vallbona, que ha estat publicat a la revista Descobrim Catalunya en el número del proppassat mes d’agost

Pel que sembla a Sitges hi ha un problema comparable, al menys en la forma, al de la Confraria a Calafell. No volem entrar en valoracions sobre el fons, que desconeixem i no som qui per fer-ho, només volem entrar en la forma del problema. Per això intentarem fer una comparació dels dos problemes amb una amical competició per veure qui som els més desafortunats

1) L’Ajuntament de Calafell, d’acord amb la Direcció General de Costes (Ministeri de Medi Ambient), ha preparat un projecte de remodelació del passeig marítim que preveu l’enderrocament de l’edifici centenari de la Confraria de Pescadors. A Sitges, l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona i Ministeri de Foment estan remodelant els museus del Cau Ferrat, Maricel de Mar i Casa Rocamora. Aquí Sitges ens guanyen per una Diputació (Sitges-Calafell : 1-0)

2) Els dos projectes han generat una forta oposició veïnal. A Calafell es constitueix el “Col·lectiu Salvem la Confraria”, a Sitges la “Plataforma Popular per a la Defensa i Conservació del Poble de Sitges”. Aquí tenim empat (Sitges-Calafell : 2-1)

3) Les dues entitats han creat un blog. El seu blog es diu VOLEM EL NOSTRE SITGES (http://plataformasitges.blogspot.com/). També les dues entitats han creat una xarxa social (facebook). Tornem a empatar (Sitges-Calafell : 3-2)

3) Les dues entitats han organitzat una recollida de signatures. Segons l’article, els de Sitges en porten recollides més 1100 signatures. Nosaltres a Calafell en tenim més de 6000, així que ara guanyem per golejada (Sitges-Calafell : 3-3)

4) A Sitges la remodelació afecta tant l’interior com l’exterior dels tres edificis, amb “actuacions tant estranyes como aixecar el terra on hi han elements ornamentals valuosos per a col·locar-hi les màquines l’aire condicionat”. En el cas de la Confraria la remodelació es total i completa, ja que directament es proposa l’enderroc del centenari edifici. No hi ha dubte que aquí guanyem, el nostre Ajuntament es més bestia que el de Sitges (Sitges-Calafell : 3-4).

5) Segons l’article, l’Ajuntament de Sitges està convençut de estar en “possessió del bé suprem”, que interpretem com que consideren que tenen la raó indiscutible. En el nostre cas és l’Alcalde (la resta de l’equip no hi pinta res) qui està en possessió de la veritat absoluta i només ell és capaç de “posar en valor” la platja, la Mediterrània i el Museu Pompidour (si torna a passar per allà). Aquí creiem que mereixíem guanyar per golejada, però, al final resulta que al seure a la Gran Cadira, tots són iguals. Donem per bo l'empat (Sitges-Calafell : 4-5)

6) Els dos Alcaldes tenen fixació en construccions de vidre, deu ser una nova malaltia. A Sitges es vol construir un túnel de vidre que faria de rampa d’accés per als discapacitats. A Calafell el projecte preveu construir, on ara hi ha la confraria, “un edifici de vidre, destinat a activitats de promoció de la pesca i de la cultura marinera, que seria l'eix central del nou passeig marítim on hi hauria un museu a l'aire lliure”. Valorar aquest apartat és complicat. En el projecte de Sitges la utilitat de la “bombonera” (així apareix anomenada en l’article) és inqüestionable. Com veurem el problema es la seva ubicació. En el cas de Calafell, la “peixera” (així l’anomenem els del Col.lectiu) és una dèria del “ser suprem” que ens va tocar en la loteria de les eleccions. Si valoréssim els alcaldes us guanyem sense cap dubte, però us donem la victòria per l’evident ús social de la vostra “bombonera” (Sitges-Calafell : 5-5).

7) En l’article de Sitges es destaca que la “bombonera” destrossa la façana marítima de Sitges, la que “li dona anomenada arreu i gairebé diria que confereix la personalitat del municipi”. Això ja es fort, però, a més a més, cal recordar que els edificis van ser declarats Conjunt Històric Artístic i Monumental i també Bé Nacional d’Interès Cultural, i que aquesta mena de qualificacions comporten un nivell màxim de protecció per a tot el conjunt. En el cas de la Confraria no tenim tanta sort, que més voldríem !!. Però no deixa de ser també molt fort que el mateix Ajuntament que, en el POUM recentment aprovat, ha catalogat l’edifici de la Confraria com un bé a protegir, sigui el mateix que proposa ara el seu enderroc. Podem dir que tenim empat, però que els hi passa als alcaldes? Què s'han tornat boixos?. Què s'han begut l'enteniment?(Sitges-Calafell : 6-6).

8) Els amics de Sitges tenen un problema greu en el fet de que el projecte ja s’està executant, ja que pel que sembla a Sitges hi ha calerons. En el nostre cas la situació es molt diferent. Tenim un passeig marítim a mig fer, que per a finalitzar-lo es refiava dels diners que tenien emparaulats amb el Ministeri de Medi Ambient, tot embolicat en un projecte de “Recuperació Mediambiental de la Platja de Calafell” (nom pompós per a justificar un pressupost d’uns 7 milions d’euros), que encara no està aprovat, però que amb la crisi econòmica que patim cal sospitar que els cales se’ls ha emportat alguna mestralada. Seguim empatats (Sitges-Calafell : 7-7).

9) Ambdós Ajuntaments (o millor els seus Alcaldes) es neguen a dialogar amb els opositors als seus respectius projectes. Ells tenen la única i veritable revelació suprema. Hem llegit la "Carta de la Plataforma de Sitges a l'Alcalde" de data 9 de setembre, que es pot trobar al Blog de la Plataforma (recomanem la seva lectura) i n'hi ha per sucar-hi pa. Pel que sembla ens han tocat uns alcaldes sortits en la mateixa fornada. Llegint el que ha dit l'alcalde de Sitges ens semblava que escoltàvem el nostre alcalde. I, en conseqüència, us acompanyem en el sentiment i la pena i que tinguem una legislatura curta. Així que millor deixar la competició en un empat final, que ja tenim prou desgràcies (Sitges-Calafell : 8-8).

i 10) A Calafell seguirem lluitant per aconseguir que l'edifici de la Confraria sigui protegit de forma definitiva com un Bé Cultural d'Interès Local i que se li doni un ús digne com es mereix. Als amics de la “Plataforma Popular per a la Defensa i Conservació del Poble de Sitges”, ànim i que tingueu molta sort. Algun dia ens hauríem de veure per fer el desempat.

Col·lectiu “Salvem la Confraria”

La darrera espifiada del Sr. Alcalde

Amb motiu de la celebració de la Diada de l’11 de setembre, el col·lectiu “Salvem la Confraria” es va voler sumar a la ofrena floral als Presidents de la Generalitat amb un ramet de roses.

No sé que tenim els del Col·lectiu però el Sr. Alcalde ens té una especial mania. Així que ens veu se li creuen el cables i ens sorprèn amb una nova espifiada. En l’esmentada Diada al veure el ram enviat pel Col·lectiu va tenir un rampell i va donar l'ordre, amb la autoritat que el caracteritza, de que el retiressin de la taula on hi eren totes les ofrenes. Després s’ho va repensar, o millor algú li va fer veure que això era un error, però va prohibir taxativament que el col·lectiu fes l’ofrena junt amb la resta de les entitats i sobretot que s’anunciés el nostre nom per la megafonia. La nostra intenció no havia estat mai muntar cap sarau i vàrem fer la nostra ofrena amb els “particulars”.

Fins aquí els fets, ara la valoració. El Col·lectiu “Salvem la Confraria” no és una entitat legalitzada. Aquí el Sr. Alcalde té raó, però això no pot ser l’excusa de la seva actitud. El Sr. Alcalde sap que a internet hi ha milers de models d’estatuts i que presentant-los a la Generalitat estan aprovats en pocs dies. Aquest no és el problema.

El Sr. Alcalde sap qui som, però per si s’ha oblidat li farem una mica de memòria:

1) Som els que vàrem sol·licitar a l’Ajuntament el permís per posar una taula al carrer per a la recollida de signatures i encara esperem resposta. Malgrat tot ja en tenim més de sis mil.

2) Som el que vàrem sol·licitar la utilització de la sala d'actes de les dependències de la platja per explicar la nostra veritat, però ens la vàreu denegar amb l’excusa de que no som cap entitat. Si vol, Sr. Alcalde, qualsevol dia podem parlar de l’ús privat de les dependències. Però de totes maneres gràcies al amics d’ICV vàrem poder utilitzar-la.

3) Som els que vàrem organitzar la formació de la cadena humana al voltant de la Confraria i vostè va intentar boicotejar la presència dels amics de la Cooperativa bloquejant l’accés dels seus tractors. Però no va aconseguir-ho.

El problema no és si som una entitat legalitzada o no. Si s’escau el Sr. Alcalde ja sap cercar interlocutors. Recentment ho ha fet amb els “manteros” i no crec que hi hagi cap entitat legal que s’anomeni “Manteros de Calafell” amb qui negociar il·legalitats.

De totes maneres, ja que així ho vol el Sr. Alcalde ens haurem de legalitzar. I així podrem demanar subvencions a l’Ajuntament com fan totes les entitats. I com que venen eleccions segurament ens la donaran, ja que ara convé tenir el personal content.

Serà curiós això de demanar “una subvenció a l’Ajuntament per aconseguir que l’Ajuntament no enderroqui l’edifici de la Confraria”.

Sr. Alcalde, algú ha perdut els papers. I no som nosaltres.

La oposición popular frena la desaparición de la histórica cofradía de pescadores de Calafell

Pósito de identidad

Article d'Oriol Margalef publicat en la LA VANGUARDIA de dia 16 de setembre de 2010. Pel seu interès el reproduïm integre. Col.lectiu Salvem la Confraria

Mi padre nunca hubiera aceptado que la cofradía desapareciese". Habla Yvonne Barral, hija del escritor y político Carlos Barral, ponente en los ochenta de la ley de Costas. Precisamente, la aplicación de esta ley amenaza ahora el pósito de pescadores de Calafell, una de las pocas señas de identidad que le quedan a esa antigua playa marinera donde Barral varaba su barca. El Ministerio de Medio Ambiente y el Ayuntamiento quieren construir un nuevo paseo marítimo que prevé la demolición del edificio, sin protección legal pero con valor simbólico. Una campaña popular ha logrado de momento frenar el proyecto.

Quedan pocos testigos de la playa de pescadores que fue Calafell. Unos cuantos, marineros jubilados, siguen consultando cada día el barómetro frente al mar. El resto, muchos menos, ya no amarran sus barcas en la arena, sino en el puerto de Vilanova. El empuje del sector turístico transformó ya hace décadas este barrio sencillo, cuya personalidad sólo conservan unos pocos edificios frente al mar. Uno de ellos es la casa Barral, convertida en museo.

Otro, la cofradía de pescadores, centenaria sede de una entidad histórica, que la dirección de Costas ve como una ocupación privada del dominio público.

El paseo marítimo proyectado por Costas es una actuación blanda a lo largo de un kilómetro, valorada en siete millones de euros, y que cuenta con el respaldo del gobierno local. El Ayuntamiento negoció durante meses con la cofradía el traslado de los servicios del edificio, que incluye oficinas y un local para jubilados. "Estaba hecho", dice el alcalde, Jordi Sánchez (PSC), hasta que el pasado mes de julio sus representantes "se echaron atrás y dijeron que no firmarían nada hasta que les cedieran un local que aún hay que construir".

La respuesta de los pescadores coincidió con la eclosión de una campaña en el pueblo para preservar el edificio, y que el alcalde atribuye a "una maniobra política de CiU", en la oposición. El colectivo Salvem la Confraria ha recogido este verano más de 6.200 firmas contra de la desaparición del viejo pósito. "El edificio no tiene valor arquitectónico, pero sí sentimental e histórico. Es la semilla de Calafell", explica Jordi Targa, miembro del colectivo.

"Si los pescadores quieren trasladar las oficinas, adelante. Si encuentran un sitio mejor para los jubilados, también. Pero pedimos que se proteja el edificio", explica otro miembro, Jaume Guasch, que desciende de familia de pescadores y niega ningún tipo de filiación política. Aunque la vieja cofradía no está catalogada, según este colectivo el PSC local prometió en campaña declarar el inmueble bien de interés local. En su interior hay una vieja maquinilla, de las que se usaban para arrastrar las embarcaciones a la playa, que sí está catalogada por la Generalitat.

El alcalde pide a los pescadores que recapaciten. "En el 2018 se les acaba la concesión de Costas. Ahora tienen la alternativa", afirma Sánchez. El proyecto prevé en el paseo un centro de interpretación del Calafell marinero. "No entiendo que para poner en valor una cosa haya que destruir otra", afirma Yvonne Barral.

Una cadena humana i una tractorada

El darrers dies de juliol han estat d’una intensa activitat al voltant del tema de la Confraria. El dia 21 de juliol l’Alcalde va convocar els veïns a una “xerrada informativa sobre l’estat de la qüestió”. El dia 23 el col·lectiu Salvem la Confraria de Pescadors de Calafell, junt amb la Junta de la Confraria, li va contestar amb l

a formació d’una cadena humana al voltant de la Confraria, a la que si van apuntar els pagesos del Sindicat Agrícola de Calafell amb els seus tractors. A continuació el dia 27 CIU va convocar un acte públic per explicar als veïns “la veritat sobre la Confraria”. Finalment el dia 30 de juliol nosaltres varem convocar una sessió informativa per a poder explicar la nostra veritat.

Intentarem comentar i opinar sobre tots els actes amb un cert ordre

1) Xerrada informativa de l’Alcalde

L’Alcalde va organitzar una presentació efectista. Així, va fer treure la taula presidencial i va fer posar un faristol per ell sol, va fer instal·lar un circuit tancat de televisió, habilitar la sala d’exposicions amb una pantalla gran y va venir amb tota la seva cleca (equip de govern, gent del partit i simpatitzants). No hi ha notícies sobre si van posar autobusos.

El Sr. Alcalde va començar la seva intervenció amb tot un reguitzell de paraules i conceptes que ja estan gastats de tan utilitzats. No cal repetir aquí el que va dir ja que ell mateix s’ha preocupat de que a la web de l’Ajuntament si puguin veure la seva intervenció gravada per un equip professional.

Únicament volem destacar que en la defensa del seu projecte l’Alcalde va assenyalar que el poble té el patrimoni del valor històric dels pescadors i que per posar en escena aquest valor cal enderrocar la confraria. Valenta incongruència !!. Si té valor patrimonial és una solemne estupidesa voler-lo enderrocar !!. Ens preguntem si la realitat és que per ell l’únic valor de la confraria és el financer i així poder acabar el passeig.

L’alcalde va aprofitar per renyar a tothom. Va renyar al “alcaldables”, va renyar a la Junta de la Confraria, va renyar a CIU i va renyar-nos a nosaltres, el col·lectiu, menyspreant-nos com “salvadors de la pàtria”. Va deixar clar que ell té la veritat, segurament per inspiració divina, que és l’únic capaç de que el poble de Calafell no perdi l’últim tren del progrés!. Tots els demés s’oposen amb la única finalitat de fotre’l fora de l’Ajuntament!. Valenta egolatria. Quina supèrbia!!

L’alcalde ha dit que el projecte està aprovat pel “Ministerio de Madio Ambiente y Medio Rural y Marino (MARM)” i que finançarà al 100% els 7 milions d’euros que costa. Però, per altra banda, el MARM diu textualment, en data del 10 de juny passat, que “está estudiándo y analizándo el proyecto”, continua “que tras su anàlisis se decidirá que medidas podrán llevarse a cabo” y finalment “que se encuentra en fase de supervisión y tramitación, por lo que están pendientes las cuantías concretas que se podrán destinar al referido proyecto”. En poques paraules que no hi ha res aprovat. L’alcalde ha venut la pell de l’ós abans de caçar-lo i ha pressionat a la Junta de Pescadors acusant-los de perdre una oportunitat històrica i de fer-los responsables de deixar perdre els milions de la subvenció. Quina poca vergonya !!.

De totes maneres hi ha una cosa encara pitjor. És ben conegut que la “Dirección General de Costas (MARM)” té ganes d’enderrocar la nostra Confraria, però ara és evident que l’Alcalde ha presentat i negociat un projecte que per primera vegada proposa l’enderroc del vell edifici de la Confraria. I tot fet d’amagatotis. En la presentació pública del projecte, a mitjans de gener, en cap moment parla de que cal enderrocar-lo. A més de parlar del “museu a l’aire lliure”, dels cal·ligrames, d’escultures al·legòriques, de madalers, lliris de mar i altres romanços, al referir-se a la Confraria es deia que “calia transformar l’edifici” i que hi havia “necessitat de reformular l’edifici” (vegeu la web del PSC o el Punt de 16/01/2010). Tot fals. El que ha fet l’Alcalde és, amb l’excusa de la llei de Costes, vendre l’edifici de la Confraria per 7 milions d’euros i així poder acabar el passeig. Pel que sembla per al nostre Alcalde tot té un preu. Sr Alcalde, què val la Casa Barral?. I el Castell?. I l’ermita de Segur?.

És evident que els pescadors de la Confraria és malfien de l’Alcalde i del seu equip. El tema del cine Iris s’arrossega des del 2005 i el de la dàrsena del port des del 2006. Ara tot són propostes fantàstiques, però mentre s’han gastat una milionada en les botigues del port i ningú sap perquè serviran!!. Visca la transparència!!.

A més, va tenir la gosaria d’acusar a la Confraria de ser una “entitat privada”, que és una de les poques veritats que diu, però s’oblida el que la Confraria ha representat des de sempre, i encara representa, pels calafellencs. Parlant de entitats privades caldria recordar-li que l’ajuntament no és una “entitat privada”, que l’equip de govern, i els seus amics, puguin utilitzar en règim de usdefruit.

I també va parlar de democràcia, però al final de la seva xerrada no va deixar que ningú pogués fer-li cap qüestió o demanar-li un aclariment. Tenim la sensació que estem en un règim de doctrina única, de pensament únic, de “passeig únic” i pels que tenen una certa edat aquesta forma de pensar i actuar ens recorda l’antic règim feixista del franquisme, de trist record. Quan ens neguen el dret de parlar o discrepar, ja no tenim dubtes del tarannà de l’Alcalde i la seva gent.

2) La cadena humana i la tractorada

El col·lectiu Salvem la Confraria de Pescadors de Calafell va organitzar la formació d’una cadena humana per encerclar l’edifici de la Confraria i fer evident la voluntat del poble de no permetre el seu enderroc. D’acord amb la Junta de la Confraria hi van participar, des del mar, varies embarcacions i finalment s’hi van adherir el pagesos del Sindicat Agrícola, els quals van baixar amb els seus tractors.

Malgrat que l’Alcalde va prohibir que els tractors arribessina la Confraria, va ser una festa ciutadana com mai s’havia vist a Calafell.E Patró Major de la Confraria ve cloure l’acte amb una vehement defensa de l’edifici de la Confraria.

Aprofitem l’avinentesa als amics pagesos pel seu suport tan explícit, així com el que hem rebut de la Junta dels Amics del Patrimoni de Calafell, que s’ha manifestat per la conservació de l’edifici de la Confraria com a patrimoni del poble.

Esperem que el Sr. Alcalde i la seva gent tinguin clar que aquest acte va ser una manifestació del poble, sense cap caire polític ni partidista. El poble vol que el centenari edifici es conservi on ara és i tal com ara és. No vol una “estructura de vidre” amb una fotografia de la Confraria i un rètol que digui: Aquí hi havia la Confraria de Pescadors, però els ensenyem una fotografia perquè l’hem enderrocat”. El Sr. Alcalde ha d’entendre que la vella Confraria no és tan sols un edifici. Es un símbol ple de records i no els volem perdre.

Abans hem parlat de la Llei de Costes. L’alcalde l’utilitza de forma mercantilista: “Aprofitem ara que ens donen diners, ja que a l’any 2018 el govern central obligarà a la Confraria a enderrocar l’edifici”. Aquesta possibilitat és certa, però també es cert que es poden fer moltes coses abans de que arribi l’any 2018. Els pescador, de forma molt eloqüent, diuen: “Ja en parlarem”. Nosaltres també ho diem, ja que la llei de Costes ha estat molt criticada pel Parlament Europeu (informe Auken) i s’esperen modificacions a curt termini. Una raó de fons en la crítica ha estat el seu caràcter retroactiu. Com pot aplicar-se una llei de l’any 1988 a un edifici, com el de la Confraria, que ja existia al aprovar-ne la llei !!.

De totes maneres la obligació de l’Alcalde és cercar la forma de protegir l’edifici i evitar el seu enderroc. Això és el que vol la gent, però què ha fet l’Alcalde al respecte?. Ens temem que no ha fet res. Temem que pel Sr. Alcalde l’edifici de la Confraria s’ha d’enderrocar, tan si vols com si no vols !!. Com vol enderrocar un edifici que d’acord amb el POUM s’ha de protegir?. Com proposa fer una il·legalitat?. I això que diu que s’ha de governar per al interès públic !!. Quina ironia !!!

3) “La veritat sobre la Confraria” de CIU

Només volem deixar constància de l’acte que es va realitzar sense entrar en cap valoració al respecte. Els interessats podran trobar la informació en la premsa escrita o a internet.

Sempre hem defensat la nostra independència política. Això vol dir, Sr. Alcalde, que no depenem de cap partit polític ni de cap líder carismàtic. Però és evident que, com qualsevol ciutadà, cadascú dels que formem el col·lectiu tenim les nostres idees polítiques i cada quatre anys passem per les urnes. Però ara no és el moment de votar, ara és el moment de salvar l’edifici de la Confraria !!!

4) La nostra veritat

Desprès de tot l’enrenou que hem organitzat, i del qual ens sentim molt orgullosos, i veure que tothom deia la seva, vàrem considerar que era el moment de poder parlar nosaltres i així poder explicar la “nostra veritat”. Malgrat que tota la nostra xerrada està penjada a internet (gràcies amics de Segur!!) volem fer palès:

· Qui som?

Som calafellencs que estimem les nostres arrels marineres i reivindiquem la conservació de l’edifici de la Confraria com a símbol del passat mariner de Calafell.

No som ni “alcaldables”, ni “salvadors de la pàtria”. No som polítics ni partidistes. I no enganyem a la gent

No som culpables de la crisi econòmica i si el MARM no té diners per finançar el projecte no serà culpa nostra

· Què volem?

Conservar la l’edifici de Confraria i per garantir el seu futur volem que sigui declarat, de forma definitiva, un “bé cultural d’interès local o nacional” integrat en el patrimoni del poble.

· Què volen fer?

L’Alcalde i la seva gent volen confondre a la gent amb mentides, falsedats i mitges veritats

Nosaltres no ens hem manifestat mai en contra del projecte del passeig marítim. Nosaltres mai hem pressionat a la Junta de la Confraria ni als avis de la Llar del Pescador Jubilat. Nosaltres només hem pressionat, tot el que hem pogut i més, a l’Alcalde i la seva gent perquè deixin l’edifici de la Confraria en pau on ha estat des de fa més de 100 anys.

L’Alcalde no ha entès res (o no ho vol entendre !!). Potser per a una persona criada a Matadepera la Confraria és un edifici sense cap valor arquitectònic. Però pels que s’han criat a la platja és un símbol entranyable que no volem perdre !!.

I un símbol no és ven per 7 milions d’euros.

· Què hem fet?

Hem intentat sensibilitzar els calafellencs amb les eines i el recursos que tenim al nostre abast.

Hem recollit signatures i ja en tenim més de 6.000. Hem creat una xarxa social a internet, on hi ha quasi 800 membres. Hem organitzat una cadena humana i una tractorada. Hem denunciat el problema a la premsa (TV3, premsa comarcal i provincial, ...)

I així hem “obligat” al Sr Alcalde a donar la cara públicament i parlar del tema, però, ho sentim, d’una forma totalment antidemocràtica, sense deixar parlar al poble.

· Què pensem fer?

Continuar lluitant per aconseguir que la Confraria de Pescadors sigui declarada definitivament un bé cultural d’interès local o nacional

Buscarem el suport institucional que calgui per a la defensa de l’edifici de la Confraria (ajuntament, partits polítics, institucions, diputació, generalitat, ...)

Buscarem el suport legal per tal de protegir l’edifici e impedir el seu enderroc l’any 2018.

I per finalitzar volem fer-li al Sr. Alcalde una petició que teníem preparada pel dia de la seva xerrada, però que lamentablement no va deixar que li féssim en aquell moment:

Sr. Alcalde, per què no modifica l’actual projecte,integrant l’actual edifici de la Confraria, adequadament rehabilitat, com a centre de la museïtzació del passeig?

Pensem que una solució d’aquest tipus podria ser acceptada per tothom i ser un bon full de ruta pel futur de la platja i de Calafell.

Salvem la Confraria · Acte informatiu a Calafell (1)

Font: BlogdeSegur

Salvem la Confraria · Acte informatiu a Calafell (2)

Font: BlogdeSegur

Col·lectiu “Salvem la Confraria de Pescadors de Calafell”

8 d’agost de 2010

NOTA:

Durant el més d’agost no recollirem signatures. Així deixarem que el Sr. Alcalde i la seva gent tinguin unes tranquil·les vacances d’estiu i puguin reflexionar ...

Us mantindrem informats a través de la xarxa social i del blog (salvemlaconfraria.blogspot.com)

Tornarem el proper mes de setembre !!!

La realitat de la Llei de Costes

UNA LEY INJUSTA. Reportatge de Carmen del Amo (14 abril 2009)
http://www.slide.com/r/-AijG4Er3z8SX39AJM_l0PoudJ31-1hG?previous_view=lt_embedded_url