http://www.slide.com/r/-AijG4Er3z8SX39AJM_l0PoudJ31-1hG?previous_view=lt_embedded_url
diumenge, 25 de juliol del 2010
La realitat de la Llei de Costes
http://www.slide.com/r/-AijG4Er3z8SX39AJM_l0PoudJ31-1hG?previous_view=lt_embedded_url
dissabte, 24 de juliol del 2010
Amics del Patrimoni de Calafell
Manifest enviat el 21 de juliol de 2010 per la Junta Directiva d'AMICS DEL PATRIMONI DE CALAFELL
diumenge, 18 de juliol del 2010
L’enderrocament de la Confraria, un acte immoral i il·legal
Les darreres setmanes està donant molt a parlar el presumpte enderrocament de la Confraria de Pescadors. Amb motiu de les obres de remodelació del Passeig Marítim de Sant Joan de Déu, entre la carrerada d’en Ralet i l’Estany, s’ha argumentat que la subvenció atorgada per l’Estat per poder fer aquestes obres es troba condicionada a l’enderrocament de l’edifici que durant més de 100 anys ha estat el més característic del litoral calafellenc.
Anem per parts. La Confraria és un edifici que es troba inclòs en el Catàleg de béns a protegir que incorpora el POUM aprovat inicialment en sessió plenària de l’Ajuntament de Calafell el dia 8 d’octubre de 2009 i publicat al BOP el 21 d’octubre de 2009 (núm. 241) i al DOGC el 23 d’octubre de 2009 (núm. 5490). Hi figura amb el número 98 d’inventari. En la fitxa específica d’aquest element es fa constar que la categoria de protecció que se li atorga és la de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). També s’especifica que se’n protegeix la volumetria, els elements estructurals, la forma i disposició de les obertures originals de les parts més antigues, o sigui el cos principal i l’adossat al costat nord-oest, així com la màquina per arrossegar les barques (coneguda popularment com la “maquinilla”). De fet, aquesta màquina, per iniciativa de l’Ajuntament ja es troba inclosa dins del Catàleg del Patrimoni Cultural Català per una resolució del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya de data 3 de desembre de 2008.
Hi ha qui esgrimeix l’argument que arquitectònicament no es tracta d’un edifici amb característiques remarcables. Potser no. Però en el Volum 1 del POUM, l’apartat 2.5 deixa ben clar que el Catàleg recull aquells elements que tenen valor pel seu interès històric, artístic, etnogràfic o sentimental. Sovint, no es tracta, per si soles, d’obres d’una qualitat tècnica o artística, o d’una importància en l’esdevenir històric; però, en el seu conjunt, són l’essència material d’un lloc, d’un poble, d’una comarca. Són, sens dubte, part d’aquella quotidianitat que moltes vegades passa desapercebuda fins que, amb el pas del temps, desapareix dels nostres ulls.
En el mateix capítol hi ha alguns apartats que caldria ressaltar. De fet, tota l’argumentació es pot trobar a la web de l’Ajuntament (http://www.calafell.cat/serveis/territori-urbanisme/poum/documentacio/memoria-justificativa). En citem alguns textualment:
Els elements que formen el patrimoni arquitectònic i arqueològic són aquells que, atesos els seus valors d’interès cultural (històric, artístic, paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic o tècnic), recullen les particularitats i defineixen millor la identitat d’un grup humà concret més enllà dels temps presents.
Normalment, quan es fa referència al patrimoni històric, es pensa en els edificis, els conjunts monumentals, els jaciments arqueològics i les construccions d’enginyeria que destaquen per la seva bellesa, grandiositat o complexitat tècnica. Aquesta visió ha deixat a l’ombra una sèrie d’elements que, sense ser tan espectaculars, conformen la part més gran del llegat dels nostres avantpassats.
Tots aquests elements, tant de manera individual com conjunta, amb les interrelacions que es poden establir en els àmbits històric, social i econòmic, formen part d’una època o d’una cultura i exemplifiquen una manera diferent d’entendre el món i d’apropar-se a la natura.
Per aquest motiu, qualsevol element heretat dels nostres avantpassats, per insignificant que ens sembli, comporta un seguit de valors que cal protegir per tal de poder-los transmetre a les generacions futures.
El patrimoni s’ha d’entendre com l’herència cultural dels nostres avantpassats i, des d’aquest vessant, com a testimoni d’excepció de la seva vida i de la seva època.
El patrimoni immoble, a més, esdevé un element primordial en l’estètica del paisatge del municipi. Per aquest motiu, cal mantenir-lo respectant les característiques estructurals i formals que li són pròpies (sistemes constructius, volumetries, relació dels espais buits/plens, colors, textures, formes, materials, etc.).
És per tots aquests motius pels quals la Confraria de Pescadors és imprescindible que estigui, i ho està, inclosa en el Catàleg de béns a protegir.
Des del moment en què el POUM va ser aprovat inicialment, tots els elements del Catàleg es van veure afectats per la suspensió de llicències, la qual cosa inclou, evidentment, l’enderrocament de qualsevol dels elements que en formen part. Per tant, permetre l’enderroc de la Confraria significaria vulnerar la mateixa normativa aprovada pel propi Ajuntament, incorrent d’aquesta manera en una flagrant il·legalitat.
Es produeix la incongruència que el projecte de remodelació del Passeig Marítim de Sant Joan de Déu pretén servir per reproduir l’antiga morfologia del litoral calafellenc, amb la recuperació dels antics madelers (dunes) i plantació de la flora que en aquests s’hi desenvolupava. Deixant de banda que en el tram afectat pel projecte no hi ha hagut aquest tipus d’ecosistema, almenys en els darrers cent anys (només cal fer un cop d’ull a les fotografies de començaments del segle XX per adonar-se), sembla inversemblant intentar refer el que potser havia estat la fesomia del litoral enderrocant un dels pocs elements històrics, juntament amb quatre de les antigues botigues de pescadors, que hi resta.
És més, en trobar-se el varador (“maquinilla”) inclòs en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català, aquest element no pot ser mogut de l’indret on es troba. Per tant, la proposta del projecte de remodelació del passeig és mantenir-lo en la seva ubicació, enderrocar les edificacions que l’envolten i, posteriorment, construir un nou complex, modern, al mateix indret!!! en el qual s’explicaria com era la vida dels antics pescadors de la Platja. Evidentment, es faria menció i tindria un lloc preferent l’antiga Confraria.
I no seria molt millor deixar en peu l’actual, cosa que, a més a més la legalitat vigent obliga a preservar? No seria molt millor adaptar el nou complex a les estructures històriques existents? No seria il·legal una nova construcció damunt la sorra per donar aixopluc a la “maquinilla” i ubicar-hi un possible museu? No serveix d’excusa que la Llei de Costes obliga a enderrocar els edificis que es troben damunt la sorra. Les Lleis de Patrimoni són de rang superior que la Llei de Costes, i hi ha exemples en què municipis afectats han aconseguit, amb l’Ajuntament al capdavant, salvar construccions històriques que es veien afectades per la mateixa Llei.
Ara toca doncs, salvar el nostre patrimoni, salvar la Confraria de Pescadors. La societat civil així ho està manifestant, amb adhesions a la iniciativa popular que sota el nom Salvem la Confraria ha emprés actuacions com la recollida de signatures o la creació de grups aprofitant les xarxes socials.
L’Ajuntament té ara la possibilitat, encara no és tard, de posar-se al front de la iniciativa i liderar el que és un clamor popular, o bé pot anar contracorrent i convertir-se en el “dolent de la pel·lícula” per no haver fet respectar la llei ni tan sols la normativa que ell mateix ha aprovat i deixant perdre un dels símbols d’identitat del municipi.
Calafell, juliol de 2010
Col·lectiu “Salvem l’edifici de la Confraria de Pescadors de Calafell”
Anem per parts. La Confraria és un edifici que es troba inclòs en el Catàleg de béns a protegir que incorpora el POUM aprovat inicialment en sessió plenària de l’Ajuntament de Calafell el dia 8 d’octubre de 2009 i publicat al BOP el 21 d’octubre de 2009 (núm. 241) i al DOGC el 23 d’octubre de 2009 (núm. 5490). Hi figura amb el número 98 d’inventari. En la fitxa específica d’aquest element es fa constar que la categoria de protecció que se li atorga és la de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). També s’especifica que se’n protegeix la volumetria, els elements estructurals, la forma i disposició de les obertures originals de les parts més antigues, o sigui el cos principal i l’adossat al costat nord-oest, així com la màquina per arrossegar les barques (coneguda popularment com la “maquinilla”). De fet, aquesta màquina, per iniciativa de l’Ajuntament ja es troba inclosa dins del Catàleg del Patrimoni Cultural Català per una resolució del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya de data 3 de desembre de 2008.
Hi ha qui esgrimeix l’argument que arquitectònicament no es tracta d’un edifici amb característiques remarcables. Potser no. Però en el Volum 1 del POUM, l’apartat 2.5 deixa ben clar que el Catàleg recull aquells elements que tenen valor pel seu interès històric, artístic, etnogràfic o sentimental. Sovint, no es tracta, per si soles, d’obres d’una qualitat tècnica o artística, o d’una importància en l’esdevenir històric; però, en el seu conjunt, són l’essència material d’un lloc, d’un poble, d’una comarca. Són, sens dubte, part d’aquella quotidianitat que moltes vegades passa desapercebuda fins que, amb el pas del temps, desapareix dels nostres ulls.
En el mateix capítol hi ha alguns apartats que caldria ressaltar. De fet, tota l’argumentació es pot trobar a la web de l’Ajuntament (http://www.calafell.cat/serveis/territori-urbanisme/poum/documentacio/memoria-justificativa). En citem alguns textualment:
Els elements que formen el patrimoni arquitectònic i arqueològic són aquells que, atesos els seus valors d’interès cultural (històric, artístic, paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic o tècnic), recullen les particularitats i defineixen millor la identitat d’un grup humà concret més enllà dels temps presents.
Normalment, quan es fa referència al patrimoni històric, es pensa en els edificis, els conjunts monumentals, els jaciments arqueològics i les construccions d’enginyeria que destaquen per la seva bellesa, grandiositat o complexitat tècnica. Aquesta visió ha deixat a l’ombra una sèrie d’elements que, sense ser tan espectaculars, conformen la part més gran del llegat dels nostres avantpassats.
Tots aquests elements, tant de manera individual com conjunta, amb les interrelacions que es poden establir en els àmbits històric, social i econòmic, formen part d’una època o d’una cultura i exemplifiquen una manera diferent d’entendre el món i d’apropar-se a la natura.
Per aquest motiu, qualsevol element heretat dels nostres avantpassats, per insignificant que ens sembli, comporta un seguit de valors que cal protegir per tal de poder-los transmetre a les generacions futures.
El patrimoni s’ha d’entendre com l’herència cultural dels nostres avantpassats i, des d’aquest vessant, com a testimoni d’excepció de la seva vida i de la seva època.
El patrimoni immoble, a més, esdevé un element primordial en l’estètica del paisatge del municipi. Per aquest motiu, cal mantenir-lo respectant les característiques estructurals i formals que li són pròpies (sistemes constructius, volumetries, relació dels espais buits/plens, colors, textures, formes, materials, etc.).
És per tots aquests motius pels quals la Confraria de Pescadors és imprescindible que estigui, i ho està, inclosa en el Catàleg de béns a protegir.
Des del moment en què el POUM va ser aprovat inicialment, tots els elements del Catàleg es van veure afectats per la suspensió de llicències, la qual cosa inclou, evidentment, l’enderrocament de qualsevol dels elements que en formen part. Per tant, permetre l’enderroc de la Confraria significaria vulnerar la mateixa normativa aprovada pel propi Ajuntament, incorrent d’aquesta manera en una flagrant il·legalitat.
Es produeix la incongruència que el projecte de remodelació del Passeig Marítim de Sant Joan de Déu pretén servir per reproduir l’antiga morfologia del litoral calafellenc, amb la recuperació dels antics madelers (dunes) i plantació de la flora que en aquests s’hi desenvolupava. Deixant de banda que en el tram afectat pel projecte no hi ha hagut aquest tipus d’ecosistema, almenys en els darrers cent anys (només cal fer un cop d’ull a les fotografies de començaments del segle XX per adonar-se), sembla inversemblant intentar refer el que potser havia estat la fesomia del litoral enderrocant un dels pocs elements històrics, juntament amb quatre de les antigues botigues de pescadors, que hi resta.
És més, en trobar-se el varador (“maquinilla”) inclòs en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català, aquest element no pot ser mogut de l’indret on es troba. Per tant, la proposta del projecte de remodelació del passeig és mantenir-lo en la seva ubicació, enderrocar les edificacions que l’envolten i, posteriorment, construir un nou complex, modern, al mateix indret!!! en el qual s’explicaria com era la vida dels antics pescadors de la Platja. Evidentment, es faria menció i tindria un lloc preferent l’antiga Confraria.
I no seria molt millor deixar en peu l’actual, cosa que, a més a més la legalitat vigent obliga a preservar? No seria molt millor adaptar el nou complex a les estructures històriques existents? No seria il·legal una nova construcció damunt la sorra per donar aixopluc a la “maquinilla” i ubicar-hi un possible museu? No serveix d’excusa que la Llei de Costes obliga a enderrocar els edificis que es troben damunt la sorra. Les Lleis de Patrimoni són de rang superior que la Llei de Costes, i hi ha exemples en què municipis afectats han aconseguit, amb l’Ajuntament al capdavant, salvar construccions històriques que es veien afectades per la mateixa Llei.
Ara toca doncs, salvar el nostre patrimoni, salvar la Confraria de Pescadors. La societat civil així ho està manifestant, amb adhesions a la iniciativa popular que sota el nom Salvem la Confraria ha emprés actuacions com la recollida de signatures o la creació de grups aprofitant les xarxes socials.
L’Ajuntament té ara la possibilitat, encara no és tard, de posar-se al front de la iniciativa i liderar el que és un clamor popular, o bé pot anar contracorrent i convertir-se en el “dolent de la pel·lícula” per no haver fet respectar la llei ni tan sols la normativa que ell mateix ha aprovat i deixant perdre un dels símbols d’identitat del municipi.
Calafell, juliol de 2010
Col·lectiu “Salvem l’edifici de la Confraria de Pescadors de Calafell”
Mentides, falsedats i mitges veritats.
Pel que sembla l’Alcalde de Calafell s’està especialitzant en mentides, falsedats i mitges veritats. El tema de la Confraria de Pescadors de Calafell se li ha travessat i li costa de pair. El seu partit, el PSC, li fa costat i també diu mentides
El tema de la Confraria de Pescadors de Calafell va començar en el moment que un grup de ciutadans de la platja varem adonar-nos que el “projecte de recuperació mediambiental de la platja” amagava l’enderroc del centenari edifici de la Confraria de Pescadors. En la presentació d’aquest projecte l’Alcalde, que s’omplia la boca, mai va parlar de la necessitat del seu enderroc. S’utilitzaven paraules com transformar, reformular, reformar i remodelar, però realment es preveia el seu enderroc total per transformar-lo en una estructura de vidre que seria el punt de referència de la museïtzació del passeig. I, com llaminadura, es deia que el Ministerio de Medio Ambiente finançaria, amb uns 7 milions d’euros, el cost total del projecte. Més tard es va anunciar que aquests milions estaven condicionats a l’enderroc de la Confraria i va començar la pressió institucional sobre la Junta de la Confraria, amb els arguments: “passeig o confraria”, “si no hi ha passeig serà culpa de la Confraria”, “el 2018 ho perdreu tot”, etc. I per convèncer a la Junta tornaven a prometre el que ja havien promès, ja fa bastant anys, que farien y que encara no han fet res (cine Iris, amarres, màquina de gel, ...)
A mitjans de maig passat es va organitzar el col·lectiu “Salvem l’edifici de la Confraria de Pescadors” que va obrir una xarxa social a internet i va iniciar la recollida de firmes per a impedir l’enderroc de l’històric edifici, ja que és un dels pocs símbols que resten del passat mariner de Calafell. L’objectiu del col·lectiu era i és la conservació de l’edifici, sense qüestionar en cap moment el disseny del passeig marítim. I si es volia fer una “espècie de museu” l’edifici de la confraria era sens dubte el més digne. Això és el que explicàvem als vianants al sol·licitar la seva signatura i a dia d’avui s’ha recollit al voltant de 4.000 signatures. I a la xarxa social s’hi ha adherit uns 750 internautes. Sembla que hi ha d’haver uns fons de raó en aquest plantejament.
A més a més, el col·lectiu vol destacar que varem fer saber a la Junta de la Confraria que els hi farem costat en la seva decisió, sigui la que sigui, ja que entenem que serà en defensa dels seus interessos professionals. També farem costat a Junta de la Llar del Pescador Jubilat en la decisió que prenguin, ja que serà, sens dubte, la millor per a ells. Però, malgrat això, reivindiquem la conservació de l’edifici de la Confraria com un símbol de Calafell. En aquest espai, degudament restaurat, s’hi pot instal·lar el punt de referència museístic que diu el Sr. Alcalde. Però li recordem que, malgrat la seva opinió de que no té cap valor arquitectònic, l’edifici de la Confraria es el que és, representa el que representa i està be on ara està.
L’alcalde no vol saber de raons. Hi ha el “seu” projecte i res més. Sembla que aquest projecte ha estat una inspiració divina, que li ha estat revelat baixant del Castell o del Poblat Ibèric, i gravat en pedra (segurament per posar-la a la “peixera” de vidre que es vol construir on ara hi ha la Confraria). Per això es capaç de dir en un ple de l’ajuntament que el col·lectiu enganya a la gent per tal d’aconseguir signatures i que tot el que aconseguirem es fer perdre la subvenció. Sr. Alcalde, el col·lectiu no ha enganyat mai a ningú.
En canvi, Sr Alcalde, vostè diu mentides, falsedats o mitges veritats. Aquí n’hi ha una petita mostra:
* Al contrari del que ha dit el Sr. Alcalde, el projecte, en data 10 de juny de 2010, encara no està aprovat pel ministeri y menys la quantitat de la subvenció. Aquesta situació ha estat confirmada pel propi Ministeri.
* Al contrari del que ha dit el Sr. Alcalde, el ministeri no condiciona la subvenció del projecte a l’enderroc de la confraria. L’Alcalde ha utilitzat sempre aquesta condició per a pressionar a la Junta de Pescadors, però aquesta ha dit no. Ara l’Alcalde ha reconegut que no era veritat que calia l’enderroc de l’edifici per a obtenir els diners
* Es cert que, com ha dit el Sr. Alcalde, si s’aplica la llei de costes l’edifici de la Confraria pot ser enderrocat l’any 2018. Però el que el Sr. Alcalde no ha dit és que això es pot evitar amb una bona gestió per part de l’Ajuntament.
En relació a quest últim punt, si vol el col·lectiu s’ofereix a ajudar-lo. El col·lectiu seguirà recollint firmes per aconseguir que l’edifici de la Confraria sigui declarat un bé cultural d’interès local (o similar), de forma que quedi protegit per sempre. Però no entenem que l’Ajuntament aprovi recentment el POUM on es declara que l’edifici de la Confraria de Pescadors, entre d’altres, sigui un edifici inclòs en el catàleg de béns a protegir i després proposi el seu enderroc. Com s’explica aquesta forma d’actuar?
Finalment una referència a l’agrupació local del PSC. En el seu escrit aparegut en el Diari del Baix Penedès del 9 de juliol proppassat acusa el col·lectiu “Salvem l’edifici de la Confraria de Pescadors” de estar dirigit per CIU en la recollida de signatures, per tal de desgastar l’equip de govern i treure’n rendiment polític. El col·lectiu afirma que no te cap finalitat política i li vol recordar a l’agrupació local del PSC que la recollida de firmes és per evitar l’enderroc de l’edifici de la Confraria, no en contra del projecte del passeig marítim. A més a més, li demanem a l’agrupació local del PSC que no ens emboliqui en les partidàries lluites que té amb CIU o cap altre partit. Què en aquests moments, uns i altres, prou feina tenen i prou pena fan !!!
Calafell, 11 de juliol de 2010
Col·lectiu “Salvem l’edifici de la Confraria de Pescadors de Calafell”
El tema de la Confraria de Pescadors de Calafell va començar en el moment que un grup de ciutadans de la platja varem adonar-nos que el “projecte de recuperació mediambiental de la platja” amagava l’enderroc del centenari edifici de la Confraria de Pescadors. En la presentació d’aquest projecte l’Alcalde, que s’omplia la boca, mai va parlar de la necessitat del seu enderroc. S’utilitzaven paraules com transformar, reformular, reformar i remodelar, però realment es preveia el seu enderroc total per transformar-lo en una estructura de vidre que seria el punt de referència de la museïtzació del passeig. I, com llaminadura, es deia que el Ministerio de Medio Ambiente finançaria, amb uns 7 milions d’euros, el cost total del projecte. Més tard es va anunciar que aquests milions estaven condicionats a l’enderroc de la Confraria i va començar la pressió institucional sobre la Junta de la Confraria, amb els arguments: “passeig o confraria”, “si no hi ha passeig serà culpa de la Confraria”, “el 2018 ho perdreu tot”, etc. I per convèncer a la Junta tornaven a prometre el que ja havien promès, ja fa bastant anys, que farien y que encara no han fet res (cine Iris, amarres, màquina de gel, ...)
A mitjans de maig passat es va organitzar el col·lectiu “Salvem l’edifici de la Confraria de Pescadors” que va obrir una xarxa social a internet i va iniciar la recollida de firmes per a impedir l’enderroc de l’històric edifici, ja que és un dels pocs símbols que resten del passat mariner de Calafell. L’objectiu del col·lectiu era i és la conservació de l’edifici, sense qüestionar en cap moment el disseny del passeig marítim. I si es volia fer una “espècie de museu” l’edifici de la confraria era sens dubte el més digne. Això és el que explicàvem als vianants al sol·licitar la seva signatura i a dia d’avui s’ha recollit al voltant de 4.000 signatures. I a la xarxa social s’hi ha adherit uns 750 internautes. Sembla que hi ha d’haver uns fons de raó en aquest plantejament.
A més a més, el col·lectiu vol destacar que varem fer saber a la Junta de la Confraria que els hi farem costat en la seva decisió, sigui la que sigui, ja que entenem que serà en defensa dels seus interessos professionals. També farem costat a Junta de la Llar del Pescador Jubilat en la decisió que prenguin, ja que serà, sens dubte, la millor per a ells. Però, malgrat això, reivindiquem la conservació de l’edifici de la Confraria com un símbol de Calafell. En aquest espai, degudament restaurat, s’hi pot instal·lar el punt de referència museístic que diu el Sr. Alcalde. Però li recordem que, malgrat la seva opinió de que no té cap valor arquitectònic, l’edifici de la Confraria es el que és, representa el que representa i està be on ara està.
L’alcalde no vol saber de raons. Hi ha el “seu” projecte i res més. Sembla que aquest projecte ha estat una inspiració divina, que li ha estat revelat baixant del Castell o del Poblat Ibèric, i gravat en pedra (segurament per posar-la a la “peixera” de vidre que es vol construir on ara hi ha la Confraria). Per això es capaç de dir en un ple de l’ajuntament que el col·lectiu enganya a la gent per tal d’aconseguir signatures i que tot el que aconseguirem es fer perdre la subvenció. Sr. Alcalde, el col·lectiu no ha enganyat mai a ningú.
En canvi, Sr Alcalde, vostè diu mentides, falsedats o mitges veritats. Aquí n’hi ha una petita mostra:
* Al contrari del que ha dit el Sr. Alcalde, el projecte, en data 10 de juny de 2010, encara no està aprovat pel ministeri y menys la quantitat de la subvenció. Aquesta situació ha estat confirmada pel propi Ministeri.
* Al contrari del que ha dit el Sr. Alcalde, el ministeri no condiciona la subvenció del projecte a l’enderroc de la confraria. L’Alcalde ha utilitzat sempre aquesta condició per a pressionar a la Junta de Pescadors, però aquesta ha dit no. Ara l’Alcalde ha reconegut que no era veritat que calia l’enderroc de l’edifici per a obtenir els diners
* Es cert que, com ha dit el Sr. Alcalde, si s’aplica la llei de costes l’edifici de la Confraria pot ser enderrocat l’any 2018. Però el que el Sr. Alcalde no ha dit és que això es pot evitar amb una bona gestió per part de l’Ajuntament.
En relació a quest últim punt, si vol el col·lectiu s’ofereix a ajudar-lo. El col·lectiu seguirà recollint firmes per aconseguir que l’edifici de la Confraria sigui declarat un bé cultural d’interès local (o similar), de forma que quedi protegit per sempre. Però no entenem que l’Ajuntament aprovi recentment el POUM on es declara que l’edifici de la Confraria de Pescadors, entre d’altres, sigui un edifici inclòs en el catàleg de béns a protegir i després proposi el seu enderroc. Com s’explica aquesta forma d’actuar?
Finalment una referència a l’agrupació local del PSC. En el seu escrit aparegut en el Diari del Baix Penedès del 9 de juliol proppassat acusa el col·lectiu “Salvem l’edifici de la Confraria de Pescadors” de estar dirigit per CIU en la recollida de signatures, per tal de desgastar l’equip de govern i treure’n rendiment polític. El col·lectiu afirma que no te cap finalitat política i li vol recordar a l’agrupació local del PSC que la recollida de firmes és per evitar l’enderroc de l’edifici de la Confraria, no en contra del projecte del passeig marítim. A més a més, li demanem a l’agrupació local del PSC que no ens emboliqui en les partidàries lluites que té amb CIU o cap altre partit. Què en aquests moments, uns i altres, prou feina tenen i prou pena fan !!!
Calafell, 11 de juliol de 2010
Col·lectiu “Salvem l’edifici de la Confraria de Pescadors de Calafell”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)