divendres, 17 de setembre del 2010

La “bombonera” de Sitges i la “peixera” de Calafell

Un amic ens ha fet arribar el document que adjuntem. Es còpia de l’article “El nou contra el vell”, de Rafael Vallbona, que ha estat publicat a la revista Descobrim Catalunya en el número del proppassat mes d’agost

Pel que sembla a Sitges hi ha un problema comparable, al menys en la forma, al de la Confraria a Calafell. No volem entrar en valoracions sobre el fons, que desconeixem i no som qui per fer-ho, només volem entrar en la forma del problema. Per això intentarem fer una comparació dels dos problemes amb una amical competició per veure qui som els més desafortunats

1) L’Ajuntament de Calafell, d’acord amb la Direcció General de Costes (Ministeri de Medi Ambient), ha preparat un projecte de remodelació del passeig marítim que preveu l’enderrocament de l’edifici centenari de la Confraria de Pescadors. A Sitges, l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona i Ministeri de Foment estan remodelant els museus del Cau Ferrat, Maricel de Mar i Casa Rocamora. Aquí Sitges ens guanyen per una Diputació (Sitges-Calafell : 1-0)

2) Els dos projectes han generat una forta oposició veïnal. A Calafell es constitueix el “Col·lectiu Salvem la Confraria”, a Sitges la “Plataforma Popular per a la Defensa i Conservació del Poble de Sitges”. Aquí tenim empat (Sitges-Calafell : 2-1)

3) Les dues entitats han creat un blog. El seu blog es diu VOLEM EL NOSTRE SITGES (http://plataformasitges.blogspot.com/). També les dues entitats han creat una xarxa social (facebook). Tornem a empatar (Sitges-Calafell : 3-2)

3) Les dues entitats han organitzat una recollida de signatures. Segons l’article, els de Sitges en porten recollides més 1100 signatures. Nosaltres a Calafell en tenim més de 6000, així que ara guanyem per golejada (Sitges-Calafell : 3-3)

4) A Sitges la remodelació afecta tant l’interior com l’exterior dels tres edificis, amb “actuacions tant estranyes como aixecar el terra on hi han elements ornamentals valuosos per a col·locar-hi les màquines l’aire condicionat”. En el cas de la Confraria la remodelació es total i completa, ja que directament es proposa l’enderroc del centenari edifici. No hi ha dubte que aquí guanyem, el nostre Ajuntament es més bestia que el de Sitges (Sitges-Calafell : 3-4).


5) Segons l’article, l’Ajuntament de Sitges està convençut de estar en “possessió del bé suprem”, que interpretem com que consideren que tenen la raó indiscutible. En el nostre cas és l’Alcalde (la resta de l’equip no hi pinta res) qui està en possessió de la veritat absoluta i només ell és capaç de “posar en valor” la platja, la Mediterrània i el Museu Pompidour (si torna a passar per allà). Aquí creiem que mereixíem guanyar per golejada, però, al final resulta que al seure a la Gran Cadira, tots són iguals. Donem per bo l'empat (Sitges-Calafell : 4-5)

6) Els dos Alcaldes tenen fixació en construccions de vidre, deu ser una nova malaltia. A Sitges es vol construir un túnel de vidre que faria de rampa d’accés per als discapacitats. A Calafell el projecte preveu construir, on ara hi ha la confraria, “un edifici de vidre, destinat a activitats de promoció de la pesca i de la cultura marinera, que seria l'eix central del nou passeig marítim on hi hauria un museu a l'aire lliure”. Valorar aquest apartat és complicat. En el projecte de Sitges la utilitat de la “bombonera” (així apareix anomenada en l’article) és inqüestionable. Com veurem el problema es la seva ubicació. En el cas de Calafell, la “peixera” (així l’anomenem els del Col.lectiu) és una dèria del “ser suprem” que ens va tocar en la loteria de les eleccions. Si valoréssim els alcaldes us guanyem sense cap dubte, però us donem la victòria per l’evident ús social de la vostra “bombonera” (Sitges-Calafell : 5-5).

7) En l’article de Sitges es destaca que la “bombonera” destrossa la façana marítima de Sitges, la que “li dona anomenada arreu i gairebé diria que confereix la personalitat del municipi”. Això ja es fort, però, a més a més, cal recordar que els edificis van ser declarats Conjunt Històric Artístic i Monumental i també Bé Nacional d’Interès Cultural, i que aquesta mena de qualificacions comporten un nivell màxim de protecció per a tot el conjunt. En el cas de la Confraria no tenim tanta sort, que més voldríem !!. Però no deixa de ser també molt fort que el mateix Ajuntament que, en el POUM recentment aprovat, ha catalogat l’edifici de la Confraria com un bé a protegir, sigui el mateix que proposa ara el seu enderroc. Podem dir que tenim empat, però que els hi passa als alcaldes? Què s'han tornat boixos?. Què s'han begut l'enteniment?(Sitges-Calafell : 6-6).

8) Els amics de Sitges tenen un problema greu en el fet de que el projecte ja s’està executant, ja que pel que sembla a Sitges hi ha calerons. En el nostre cas la situació es molt diferent. Tenim un passeig marítim a mig fer, que per a finalitzar-lo es refiava dels diners que tenien emparaulats amb el Ministeri de Medi Ambient, tot embolicat en un projecte de “Recuperació Mediambiental de la Platja de Calafell” (nom pompós per a justificar un pressupost d’uns 7 milions d’euros), que encara no està aprovat, però que amb la crisi econòmica que patim cal sospitar que els cales se’ls ha emportat alguna mestralada. Seguim empatats (Sitges-Calafell : 7-7).

9) Ambdós Ajuntaments (o millor els seus Alcaldes) es neguen a dialogar amb els opositors als seus respectius projectes. Ells tenen la única i veritable revelació suprema. Hem llegit la "Carta de la Plataforma de Sitges a l'Alcalde" de data 9 de setembre, que es pot trobar al Blog de la Plataforma (recomanem la seva lectura) i n'hi ha per sucar-hi pa. Pel que sembla ens han tocat uns alcaldes sortits en la mateixa fornada. Llegint el que ha dit l'alcalde de Sitges ens semblava que escoltàvem el nostre alcalde. I, en conseqüència, us acompanyem en el sentiment i la pena i que tinguem una legislatura curta. Així que millor deixar la competició en un empat final, que ja tenim prou desgràcies (Sitges-Calafell : 8-8).

i 10) A Calafell seguirem lluitant per aconseguir que l'edifici de la Confraria sigui protegit de forma definitiva com un Bé Cultural d'Interès Local i que se li doni un ús digne com es mereix. Als amics de la “Plataforma Popular per a la Defensa i Conservació del Poble de Sitges”, ànim i que tingueu molta sort. Algun dia ens hauríem de veure per fer el desempat.

Col·lectiu “Salvem la Confraria”

La darrera espifiada del Sr. Alcalde

Amb motiu de la celebració de la Diada de l’11 de setembre, el col·lectiu “Salvem la Confraria” es va voler sumar a la ofrena floral als Presidents de la Generalitat amb un ramet de roses.

No sé que tenim els del Col·lectiu però el Sr. Alcalde ens té una especial mania. Així que ens veu se li creuen el cables i ens sorprèn amb una nova espifiada. En l’esmentada Diada al veure el ram enviat pel Col·lectiu va tenir un rampell i va donar l'ordre, amb la autoritat que el caracteritza, de que el retiressin de la taula on hi eren totes les ofrenes. Després s’ho va repensar, o millor algú li va fer veure que això era un error, però va prohibir taxativament que el col·lectiu fes l’ofrena junt amb la resta de les entitats i sobretot que s’anunciés el nostre nom per la megafonia. La nostra intenció no havia estat mai muntar cap sarau i vàrem fer la nostra ofrena amb els “particulars”.

Fins aquí els fets, ara la valoració. El Col·lectiu “Salvem la Confraria” no és una entitat legalitzada. Aquí el Sr. Alcalde té raó, però això no pot ser l’excusa de la seva actitud. El Sr. Alcalde sap que a internet hi ha milers de models d’estatuts i que presentant-los a la Generalitat estan aprovats en pocs dies. Aquest no és el problema.

El Sr. Alcalde sap qui som, però per si s’ha oblidat li farem una mica de memòria:

1) Som els que vàrem sol·licitar a l’Ajuntament el permís per posar una taula al carrer per a la recollida de signatures i encara esperem resposta. Malgrat tot ja en tenim més de sis mil.

2) Som el que vàrem sol·licitar la utilització de la sala d'actes de les dependències de la platja per explicar la nostra veritat, però ens la vàreu denegar amb l’excusa de que no som cap entitat. Si vol, Sr. Alcalde, qualsevol dia podem parlar de l’ús privat de les dependències. Però de totes maneres gràcies al amics d’ICV vàrem poder utilitzar-la.

3) Som els que vàrem organitzar la formació de la cadena humana al voltant de la Confraria i vostè va intentar boicotejar la presència dels amics de la Cooperativa bloquejant l’accés dels seus tractors. Però no va aconseguir-ho.

El problema no és si som una entitat legalitzada o no. Si s’escau el Sr. Alcalde ja sap cercar interlocutors. Recentment ho ha fet amb els “manteros” i no crec que hi hagi cap entitat legal que s’anomeni “Manteros de Calafell” amb qui negociar il·legalitats.

De totes maneres, ja que així ho vol el Sr. Alcalde ens haurem de legalitzar. I així podrem demanar subvencions a l’Ajuntament com fan totes les entitats. I com que venen eleccions segurament ens la donaran, ja que ara convé tenir el personal content.

Serà curiós això de demanar “una subvenció a l’Ajuntament per aconseguir que l’Ajuntament no enderroqui l’edifici de la Confraria”.

Sr. Alcalde, algú ha perdut els papers. I no som nosaltres.

dijous, 16 de setembre del 2010

La oposición popular frena la desaparición de la histórica cofradía de pescadores de Calafell


Pósito de identidad

Article d'Oriol Margalef publicat en la LA VANGUARDIA de dia 16 de setembre de 2010. Pel seu interès el reproduïm integre. Col.lectiu Salvem la Confraria

Mi padre nunca hubiera aceptado que la cofradía desapareciese". Habla Yvonne Barral, hija del escritor y político Carlos Barral, ponente en los ochenta de la ley de Costas. Precisamente, la aplicación de esta ley amenaza ahora el pósito de pescadores de Calafell, una de las pocas señas de identidad que le quedan a esa antigua playa marinera donde Barral varaba su barca. El Ministerio de Medio Ambiente y el Ayuntamiento quieren construir un nuevo paseo marítimo que prevé la demolición del edificio, sin protección legal pero con valor simbólico. Una campaña popular ha logrado de momento frenar el proyecto.

Quedan pocos testigos de la playa de pescadores que fue Calafell. Unos cuantos, marineros jubilados, siguen consultando cada día el barómetro frente al mar. El resto, muchos menos, ya no amarran sus barcas en la arena, sino en el puerto de Vilanova. El empuje del sector turístico transformó ya hace décadas este barrio sencillo, cuya personalidad sólo conservan unos pocos edificios frente al mar. Uno de ellos es la casa Barral, convertida en museo.

Otro, la cofradía de pescadores, centenaria sede de una entidad histórica, que la dirección de Costas ve como una ocupación privada del dominio público.

El paseo marítimo proyectado por Costas es una actuación blanda a lo largo de un kilómetro, valorada en siete millones de euros, y que cuenta con el respaldo del gobierno local. El Ayuntamiento negoció durante meses con la cofradía el traslado de los servicios del edificio, que incluye oficinas y un local para jubilados. "Estaba hecho", dice el alcalde, Jordi Sánchez (PSC), hasta que el pasado mes de julio sus representantes "se echaron atrás y dijeron que no firmarían nada hasta que les cedieran un local que aún hay que construir".

La respuesta de los pescadores coincidió con la eclosión de una campaña en el pueblo para preservar el edificio, y que el alcalde atribuye a "una maniobra política de CiU", en la oposición. El colectivo Salvem la Confraria ha recogido este verano más de 6.200 firmas contra de la desaparición del viejo pósito. "El edificio no tiene valor arquitectónico, pero sí sentimental e histórico. Es la semilla de Calafell", explica Jordi Targa, miembro del colectivo.

"Si los pescadores quieren trasladar las oficinas, adelante. Si encuentran un sitio mejor para los jubilados, también. Pero pedimos que se proteja el edificio", explica otro miembro, Jaume Guasch, que desciende de familia de pescadores y niega ningún tipo de filiación política. Aunque la vieja cofradía no está catalogada, según este colectivo el PSC local prometió en campaña declarar el inmueble bien de interés local. En su interior hay una vieja maquinilla, de las que se usaban para arrastrar las embarcaciones a la playa, que sí está catalogada por la Generalitat.

El alcalde pide a los pescadores que recapaciten. "En el 2018 se les acaba la concesión de Costas. Ahora tienen la alternativa", afirma Sánchez. El proyecto prevé en el paseo un centro de interpretación del Calafell marinero. "No entiendo que para poner en valor una cosa haya que destruir otra", afirma Yvonne Barral.