Les darreres setmanes està donant molt a parlar el presumpte enderrocament de la Confraria de Pescadors. Amb motiu de les obres de remodelació del Passeig Marítim de Sant Joan de Déu, entre la carrerada d’en Ralet i l’Estany, s’ha argumentat que la subvenció atorgada per l’Estat per poder fer aquestes obres es troba condicionada a l’enderrocament de l’edifici que durant més de 100 anys ha estat el més característic del litoral calafellenc.
Anem per parts. La Confraria és un edifici que es troba inclòs en el Catàleg de béns a protegir que incorpora el POUM aprovat inicialment en sessió plenària de l’Ajuntament de Calafell el dia 8 d’octubre de 2009 i publicat al BOP el 21 d’octubre de 2009 (núm. 241) i al DOGC el 23 d’octubre de 2009 (núm. 5490). Hi figura amb el número 98 d’inventari. En la fitxa específica d’aquest element es fa constar que la categoria de protecció que se li atorga és la de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). També s’especifica que se’n protegeix la volumetria, els elements estructurals, la forma i disposició de les obertures originals de les parts més antigues, o sigui el cos principal i l’adossat al costat nord-oest, així com la màquina per arrossegar les barques (coneguda popularment com la “maquinilla”). De fet, aquesta màquina, per iniciativa de l’Ajuntament ja es troba inclosa dins del Catàleg del Patrimoni Cultural Català per una resolució del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya de data 3 de desembre de 2008.
Hi ha qui esgrimeix l’argument que arquitectònicament no es tracta d’un edifici amb característiques remarcables. Potser no. Però en el Volum 1 del POUM, l’apartat 2.5 deixa ben clar que el Catàleg recull aquells elements que tenen valor pel seu interès històric, artístic, etnogràfic o sentimental. Sovint, no es tracta, per si soles, d’obres d’una qualitat tècnica o artística, o d’una importància en l’esdevenir històric; però, en el seu conjunt, són l’essència material d’un lloc, d’un poble, d’una comarca. Són, sens dubte, part d’aquella quotidianitat que moltes vegades passa desapercebuda fins que, amb el pas del temps, desapareix dels nostres ulls.
En el mateix capítol hi ha alguns apartats que caldria ressaltar. De fet, tota l’argumentació es pot trobar a la web de l’Ajuntament (http://www.calafell.cat/serveis/territori-urbanisme/poum/documentacio/memoria-justificativa). En citem alguns textualment:
Els elements que formen el patrimoni arquitectònic i arqueològic són aquells que, atesos els seus valors d’interès cultural (històric, artístic, paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic o tècnic), recullen les particularitats i defineixen millor la identitat d’un grup humà concret més enllà dels temps presents.
Normalment, quan es fa referència al patrimoni històric, es pensa en els edificis, els conjunts monumentals, els jaciments arqueològics i les construccions d’enginyeria que destaquen per la seva bellesa, grandiositat o complexitat tècnica. Aquesta visió ha deixat a l’ombra una sèrie d’elements que, sense ser tan espectaculars, conformen la part més gran del llegat dels nostres avantpassats.
Tots aquests elements, tant de manera individual com conjunta, amb les interrelacions que es poden establir en els àmbits històric, social i econòmic, formen part d’una època o d’una cultura i exemplifiquen una manera diferent d’entendre el món i d’apropar-se a la natura.
Per aquest motiu, qualsevol element heretat dels nostres avantpassats, per insignificant que ens sembli, comporta un seguit de valors que cal protegir per tal de poder-los transmetre a les generacions futures.
El patrimoni s’ha d’entendre com l’herència cultural dels nostres avantpassats i, des d’aquest vessant, com a testimoni d’excepció de la seva vida i de la seva època.
El patrimoni immoble, a més, esdevé un element primordial en l’estètica del paisatge del municipi. Per aquest motiu, cal mantenir-lo respectant les característiques estructurals i formals que li són pròpies (sistemes constructius, volumetries, relació dels espais buits/plens, colors, textures, formes, materials, etc.).
És per tots aquests motius pels quals la Confraria de Pescadors és imprescindible que estigui, i ho està, inclosa en el Catàleg de béns a protegir.
Des del moment en què el POUM va ser aprovat inicialment, tots els elements del Catàleg es van veure afectats per la suspensió de llicències, la qual cosa inclou, evidentment, l’enderrocament de qualsevol dels elements que en formen part. Per tant, permetre l’enderroc de la Confraria significaria vulnerar la mateixa normativa aprovada pel propi Ajuntament, incorrent d’aquesta manera en una flagrant il·legalitat.
Es produeix la incongruència que el projecte de remodelació del Passeig Marítim de Sant Joan de Déu pretén servir per reproduir l’antiga morfologia del litoral calafellenc, amb la recuperació dels antics madelers (dunes) i plantació de la flora que en aquests s’hi desenvolupava. Deixant de banda que en el tram afectat pel projecte no hi ha hagut aquest tipus d’ecosistema, almenys en els darrers cent anys (només cal fer un cop d’ull a les fotografies de començaments del segle XX per adonar-se), sembla inversemblant intentar refer el que potser havia estat la fesomia del litoral enderrocant un dels pocs elements històrics, juntament amb quatre de les antigues botigues de pescadors, que hi resta.
És més, en trobar-se el varador (“maquinilla”) inclòs en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català, aquest element no pot ser mogut de l’indret on es troba. Per tant, la proposta del projecte de remodelació del passeig és mantenir-lo en la seva ubicació, enderrocar les edificacions que l’envolten i, posteriorment, construir un nou complex, modern, al mateix indret!!! en el qual s’explicaria com era la vida dels antics pescadors de la Platja. Evidentment, es faria menció i tindria un lloc preferent l’antiga Confraria.
I no seria molt millor deixar en peu l’actual, cosa que, a més a més la legalitat vigent obliga a preservar? No seria molt millor adaptar el nou complex a les estructures històriques existents? No seria il·legal una nova construcció damunt la sorra per donar aixopluc a la “maquinilla” i ubicar-hi un possible museu? No serveix d’excusa que la Llei de Costes obliga a enderrocar els edificis que es troben damunt la sorra. Les Lleis de Patrimoni són de rang superior que la Llei de Costes, i hi ha exemples en què municipis afectats han aconseguit, amb l’Ajuntament al capdavant, salvar construccions històriques que es veien afectades per la mateixa Llei.
Ara toca doncs, salvar el nostre patrimoni, salvar la Confraria de Pescadors. La societat civil així ho està manifestant, amb adhesions a la iniciativa popular que sota el nom Salvem la Confraria ha emprés actuacions com la recollida de signatures o la creació de grups aprofitant les xarxes socials.
L’Ajuntament té ara la possibilitat, encara no és tard, de posar-se al front de la iniciativa i liderar el que és un clamor popular, o bé pot anar contracorrent i convertir-se en el “dolent de la pel·lícula” per no haver fet respectar la llei ni tan sols la normativa que ell mateix ha aprovat i deixant perdre un dels símbols d’identitat del municipi.
Calafell, juliol de 2010
Col·lectiu “Salvem l’edifici de la Confraria de Pescadors de Calafell”
Anem per parts. La Confraria és un edifici que es troba inclòs en el Catàleg de béns a protegir que incorpora el POUM aprovat inicialment en sessió plenària de l’Ajuntament de Calafell el dia 8 d’octubre de 2009 i publicat al BOP el 21 d’octubre de 2009 (núm. 241) i al DOGC el 23 d’octubre de 2009 (núm. 5490). Hi figura amb el número 98 d’inventari. En la fitxa específica d’aquest element es fa constar que la categoria de protecció que se li atorga és la de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). També s’especifica que se’n protegeix la volumetria, els elements estructurals, la forma i disposició de les obertures originals de les parts més antigues, o sigui el cos principal i l’adossat al costat nord-oest, així com la màquina per arrossegar les barques (coneguda popularment com la “maquinilla”). De fet, aquesta màquina, per iniciativa de l’Ajuntament ja es troba inclosa dins del Catàleg del Patrimoni Cultural Català per una resolució del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya de data 3 de desembre de 2008.
Hi ha qui esgrimeix l’argument que arquitectònicament no es tracta d’un edifici amb característiques remarcables. Potser no. Però en el Volum 1 del POUM, l’apartat 2.5 deixa ben clar que el Catàleg recull aquells elements que tenen valor pel seu interès històric, artístic, etnogràfic o sentimental. Sovint, no es tracta, per si soles, d’obres d’una qualitat tècnica o artística, o d’una importància en l’esdevenir històric; però, en el seu conjunt, són l’essència material d’un lloc, d’un poble, d’una comarca. Són, sens dubte, part d’aquella quotidianitat que moltes vegades passa desapercebuda fins que, amb el pas del temps, desapareix dels nostres ulls.
En el mateix capítol hi ha alguns apartats que caldria ressaltar. De fet, tota l’argumentació es pot trobar a la web de l’Ajuntament (http://www.calafell.cat/serveis/territori-urbanisme/poum/documentacio/memoria-justificativa). En citem alguns textualment:
Els elements que formen el patrimoni arquitectònic i arqueològic són aquells que, atesos els seus valors d’interès cultural (històric, artístic, paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic o tècnic), recullen les particularitats i defineixen millor la identitat d’un grup humà concret més enllà dels temps presents.
Normalment, quan es fa referència al patrimoni històric, es pensa en els edificis, els conjunts monumentals, els jaciments arqueològics i les construccions d’enginyeria que destaquen per la seva bellesa, grandiositat o complexitat tècnica. Aquesta visió ha deixat a l’ombra una sèrie d’elements que, sense ser tan espectaculars, conformen la part més gran del llegat dels nostres avantpassats.
Tots aquests elements, tant de manera individual com conjunta, amb les interrelacions que es poden establir en els àmbits històric, social i econòmic, formen part d’una època o d’una cultura i exemplifiquen una manera diferent d’entendre el món i d’apropar-se a la natura.
Per aquest motiu, qualsevol element heretat dels nostres avantpassats, per insignificant que ens sembli, comporta un seguit de valors que cal protegir per tal de poder-los transmetre a les generacions futures.
El patrimoni s’ha d’entendre com l’herència cultural dels nostres avantpassats i, des d’aquest vessant, com a testimoni d’excepció de la seva vida i de la seva època.
El patrimoni immoble, a més, esdevé un element primordial en l’estètica del paisatge del municipi. Per aquest motiu, cal mantenir-lo respectant les característiques estructurals i formals que li són pròpies (sistemes constructius, volumetries, relació dels espais buits/plens, colors, textures, formes, materials, etc.).
És per tots aquests motius pels quals la Confraria de Pescadors és imprescindible que estigui, i ho està, inclosa en el Catàleg de béns a protegir.
Des del moment en què el POUM va ser aprovat inicialment, tots els elements del Catàleg es van veure afectats per la suspensió de llicències, la qual cosa inclou, evidentment, l’enderrocament de qualsevol dels elements que en formen part. Per tant, permetre l’enderroc de la Confraria significaria vulnerar la mateixa normativa aprovada pel propi Ajuntament, incorrent d’aquesta manera en una flagrant il·legalitat.
Es produeix la incongruència que el projecte de remodelació del Passeig Marítim de Sant Joan de Déu pretén servir per reproduir l’antiga morfologia del litoral calafellenc, amb la recuperació dels antics madelers (dunes) i plantació de la flora que en aquests s’hi desenvolupava. Deixant de banda que en el tram afectat pel projecte no hi ha hagut aquest tipus d’ecosistema, almenys en els darrers cent anys (només cal fer un cop d’ull a les fotografies de començaments del segle XX per adonar-se), sembla inversemblant intentar refer el que potser havia estat la fesomia del litoral enderrocant un dels pocs elements històrics, juntament amb quatre de les antigues botigues de pescadors, que hi resta.
És més, en trobar-se el varador (“maquinilla”) inclòs en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català, aquest element no pot ser mogut de l’indret on es troba. Per tant, la proposta del projecte de remodelació del passeig és mantenir-lo en la seva ubicació, enderrocar les edificacions que l’envolten i, posteriorment, construir un nou complex, modern, al mateix indret!!! en el qual s’explicaria com era la vida dels antics pescadors de la Platja. Evidentment, es faria menció i tindria un lloc preferent l’antiga Confraria.
I no seria molt millor deixar en peu l’actual, cosa que, a més a més la legalitat vigent obliga a preservar? No seria molt millor adaptar el nou complex a les estructures històriques existents? No seria il·legal una nova construcció damunt la sorra per donar aixopluc a la “maquinilla” i ubicar-hi un possible museu? No serveix d’excusa que la Llei de Costes obliga a enderrocar els edificis que es troben damunt la sorra. Les Lleis de Patrimoni són de rang superior que la Llei de Costes, i hi ha exemples en què municipis afectats han aconseguit, amb l’Ajuntament al capdavant, salvar construccions històriques que es veien afectades per la mateixa Llei.
Ara toca doncs, salvar el nostre patrimoni, salvar la Confraria de Pescadors. La societat civil així ho està manifestant, amb adhesions a la iniciativa popular que sota el nom Salvem la Confraria ha emprés actuacions com la recollida de signatures o la creació de grups aprofitant les xarxes socials.
L’Ajuntament té ara la possibilitat, encara no és tard, de posar-se al front de la iniciativa i liderar el que és un clamor popular, o bé pot anar contracorrent i convertir-se en el “dolent de la pel·lícula” per no haver fet respectar la llei ni tan sols la normativa que ell mateix ha aprovat i deixant perdre un dels símbols d’identitat del municipi.
Calafell, juliol de 2010
Col·lectiu “Salvem l’edifici de la Confraria de Pescadors de Calafell”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada