El darrers dies de juliol han estat d’una intensa activitat al voltant del tema de la Confraria. El dia 21 de juliol l’Alcalde va convocar els veïns a una “xerrada informativa sobre l’estat de la qüestió”. El dia 23 el col·lectiu Salvem la Confraria de Pescadors de Calafell, junt amb la Junta de la Confraria, li va contestar amb l
a formació d’una cadena humana al voltant de la Confraria, a la que si van apuntar els pagesos del Sindicat Agrícola de Calafell amb els seus tractors. A continuació el dia 27 CIU va convocar un acte públic per explicar als veïns “la veritat sobre la Confraria”. Finalment el dia 30 de juliol nosaltres varem convocar una sessió informativa per a poder explicar la nostra veritat.
Intentarem comentar i opinar sobre tots els actes amb un cert ordre
1) Xerrada informativa de l’Alcalde
L’Alcalde va organitzar una presentació efectista. Així, va fer treure la taula presidencial i va fer posar un faristol per ell sol, va fer instal·lar un circuit tancat de televisió, habilitar la sala d’exposicions amb una pantalla gran y va venir amb tota la seva cleca (equip de govern, gent del partit i simpatitzants). No hi ha notícies sobre si van posar autobusos.
El Sr. Alcalde va començar la seva intervenció amb tot un reguitzell de paraules i conceptes que ja estan gastats de tan utilitzats. No cal repetir aquí el que va dir ja que ell mateix s’ha preocupat de que a la web de l’Ajuntament si puguin veure la seva intervenció gravada per un equip professional.
Únicament volem destacar que en la defensa del seu projecte l’Alcalde va assenyalar que el poble té el patrimoni del valor històric dels pescadors i que per posar en escena aquest valor cal enderrocar la confraria. Valenta incongruència !!. Si té valor patrimonial és una solemne estupidesa voler-lo enderrocar !!. Ens preguntem si la realitat és que per ell l’únic valor de la confraria és el financer i així poder acabar el passeig.
L’alcalde va aprofitar per renyar a tothom. Va renyar al “alcaldables”, va renyar a la Junta de la Confraria, va renyar a CIU i va renyar-nos a nosaltres, el col·lectiu, menyspreant-nos com “salvadors de la pàtria”. Va deixar clar que ell té la veritat, segurament per inspiració divina, que és l’únic capaç de que el poble de Calafell no perdi l’últim tren del progrés!. Tots els demés s’oposen amb la única finalitat de fotre’l fora de l’Ajuntament!. Valenta egolatria. Quina supèrbia!!
L’alcalde ha dit que el projecte està aprovat pel “Ministerio de Madio Ambiente y Medio Rural y Marino (MARM)” i que finançarà al 100% els 7 milions d’euros que costa. Però, per altra banda, el MARM diu textualment, en data del 10 de juny passat, que “está estudiándo y analizándo el proyecto”, continua “que tras su anàlisis se decidirá que medidas podrán llevarse a cabo” y finalment “que se encuentra en fase de supervisión y tramitación, por lo que están pendientes las cuantías concretas que se podrán destinar al referido proyecto”. En poques paraules que no hi ha res aprovat. L’alcalde ha venut la pell de l’ós abans de caçar-lo i ha pressionat a la Junta de Pescadors acusant-los de perdre una oportunitat històrica i de fer-los responsables de deixar perdre els milions de la subvenció. Quina poca vergonya !!.
De totes maneres hi ha una cosa encara pitjor. És ben conegut que la “Dirección General de Costas (MARM)” té ganes d’enderrocar la nostra Confraria, però ara és evident que l’Alcalde ha presentat i negociat un projecte que per primera vegada proposa l’enderroc del vell edifici de la Confraria. I tot fet d’amagatotis. En la presentació pública del projecte, a mitjans de gener, en cap moment parla de que cal enderrocar-lo. A més de parlar del “museu a l’aire lliure”, dels cal·ligrames, d’escultures al·legòriques, de madalers, lliris de mar i altres romanços, al referir-se a la Confraria es deia que “calia transformar l’edifici” i que hi havia “necessitat de reformular l’edifici” (vegeu la web del PSC o el Punt de 16/01/2010). Tot fals. El que ha fet l’Alcalde és, amb l’excusa de la llei de Costes, vendre l’edifici de la Confraria per 7 milions d’euros i així poder acabar el passeig. Pel que sembla per al nostre Alcalde tot té un preu. Sr Alcalde, què val la Casa Barral?. I el Castell?. I l’ermita de Segur?.
És evident que els pescadors de la Confraria és malfien de l’Alcalde i del seu equip. El tema del cine Iris s’arrossega des del 2005 i el de la dàrsena del port des del 2006. Ara tot són propostes fantàstiques, però mentre s’han gastat una milionada en les botigues del port i ningú sap perquè serviran!!. Visca la transparència!!.
A més, va tenir la gosaria d’acusar a la Confraria de ser una “entitat privada”, que és una de les poques veritats que diu, però s’oblida el que la Confraria ha representat des de sempre, i encara representa, pels calafellencs. Parlant de entitats privades caldria recordar-li que l’ajuntament no és una “entitat privada”, que l’equip de govern, i els seus amics, puguin utilitzar en règim de usdefruit.
I també va parlar de democràcia, però al final de la seva xerrada no va deixar que ningú pogués fer-li cap qüestió o demanar-li un aclariment. Tenim la sensació que estem en un règim de doctrina única, de pensament únic, de “passeig únic” i pels que tenen una certa edat aquesta forma de pensar i actuar ens recorda l’antic règim feixista del franquisme, de trist record. Quan ens neguen el dret de parlar o discrepar, ja no tenim dubtes del tarannà de l’Alcalde i la seva gent.
2) La cadena humana i la tractorada
El col·lectiu Salvem la Confraria de Pescadors de Calafell va organitzar la formació d’una cadena humana per encerclar l’edifici de la Confraria i fer evident la voluntat del poble de no permetre el seu enderroc. D’acord amb la Junta de la Confraria hi van participar, des del mar, varies embarcacions i finalment s’hi van adherir el pagesos del Sindicat Agrícola, els quals van baixar amb els seus tractors.
Malgrat que l’Alcalde va prohibir que els tractors arribessina la Confraria, va ser una festa ciutadana com mai s’havia vist a Calafell.E Patró Major de la Confraria ve cloure l’acte amb una vehement defensa de l’edifici de la Confraria.
Aprofitem l’avinentesa als amics pagesos pel seu suport tan explícit, així com el que hem rebut de la Junta dels Amics del Patrimoni de Calafell, que s’ha manifestat per la conservació de l’edifici de la Confraria com a patrimoni del poble.
Esperem que el Sr. Alcalde i la seva gent tinguin clar que aquest acte va ser una manifestació del poble, sense cap caire polític ni partidista. El poble vol que el centenari edifici es conservi on ara és i tal com ara és. No vol una “estructura de vidre” amb una fotografia de la Confraria i un rètol que digui: Aquí hi havia la Confraria de Pescadors, però els ensenyem una fotografia perquè l’hem enderrocat”. El Sr. Alcalde ha d’entendre que la vella Confraria no és tan sols un edifici. Es un símbol ple de records i no els volem perdre.
Abans hem parlat de la Llei de Costes. L’alcalde l’utilitza de forma mercantilista: “Aprofitem ara que ens donen diners, ja que a l’any 2018 el govern central obligarà a la Confraria a enderrocar l’edifici”. Aquesta possibilitat és certa, però també es cert que es poden fer moltes coses abans de que arribi l’any 2018. Els pescador, de forma molt eloqüent, diuen: “Ja en parlarem”. Nosaltres també ho diem, ja que la llei de Costes ha estat molt criticada pel Parlament Europeu (informe Auken) i s’esperen modificacions a curt termini. Una raó de fons en la crítica ha estat el seu caràcter retroactiu. Com pot aplicar-se una llei de l’any 1988 a un edifici, com el de la Confraria, que ja existia al aprovar-ne la llei !!.
De totes maneres la obligació de l’Alcalde és cercar la forma de protegir l’edifici i evitar el seu enderroc. Això és el que vol la gent, però què ha fet l’Alcalde al respecte?. Ens temem que no ha fet res. Temem que pel Sr. Alcalde l’edifici de la Confraria s’ha d’enderrocar, tan si vols com si no vols !!. Com vol enderrocar un edifici que d’acord amb el POUM s’ha de protegir?. Com proposa fer una il·legalitat?. I això que diu que s’ha de governar per al interès públic !!. Quina ironia !!!
3) “La veritat sobre la Confraria” de CIU
Només volem deixar constància de l’acte que es va realitzar sense entrar en cap valoració al respecte. Els interessats podran trobar la informació en la premsa escrita o a internet.
Sempre hem defensat la nostra independència política. Això vol dir, Sr. Alcalde, que no depenem de cap partit polític ni de cap líder carismàtic. Però és evident que, com qualsevol ciutadà, cadascú dels que formem el col·lectiu tenim les nostres idees polítiques i cada quatre anys passem per les urnes. Però ara no és el moment de votar, ara és el moment de salvar l’edifici de la Confraria !!!
4) La nostra veritat
Desprès de tot l’enrenou que hem organitzat, i del qual ens sentim molt orgullosos, i veure que tothom deia la seva, vàrem considerar que era el moment de poder parlar nosaltres i així poder explicar la “nostra veritat”. Malgrat que tota la nostra xerrada està penjada a internet (gràcies amics de Segur!!) volem fer palès:
· Qui som?
Som calafellencs que estimem les nostres arrels marineres i reivindiquem la conservació de l’edifici de la Confraria com a símbol del passat mariner de Calafell.
No som ni “alcaldables”, ni “salvadors de la pàtria”. No som polítics ni partidistes. I no enganyem a la gent
No som culpables de la crisi econòmica i si el MARM no té diners per finançar el projecte no serà culpa nostra
· Què volem?
Conservar la l’edifici de Confraria i per garantir el seu futur volem que sigui declarat, de forma definitiva, un “bé cultural d’interès local o nacional” integrat en el patrimoni del poble.
· Què volen fer?
L’Alcalde i la seva gent volen confondre a la gent amb mentides, falsedats i mitges veritats
Nosaltres no ens hem manifestat mai en contra del projecte del passeig marítim.
L’Alcalde no ha entès res (o no ho vol entendre !!). Potser per a una persona criada a Matadepera la Confraria és un edifici sense cap valor arquitectònic. Però pels que s’han criat a la platja és un símbol entranyable que no volem perdre !!.
I un símbol no és ven per 7 milions d’euros.
· Què hem fet?
Hem intentat sensibilitzar els calafellencs amb les eines i el recursos que tenim al nostre abast.
Hem recollit signatures i ja en tenim més de 6.000. Hem creat una xarxa social a internet, on hi ha quasi 800 membres
I així hem “obligat” al Sr Alcalde a donar la cara públicament i parlar del tema, però, ho sentim, d’una forma totalment antidemocràtica, sense deixar parlar al poble.
· Què pensem fer?
Continuar lluitant per aconseguir que la Confraria de Pescadors sigui declarada definitivament un bé cultural d’interès local o nacional
Buscarem el suport institucional que calgui per a la defensa de l’edifici de la Confraria (ajuntament, partits polítics, institucions, diputació, generalitat, ...)
Buscarem el suport legal per tal de protegir l’edifici e impedir el seu enderroc l’any 2018.
I per finalitzar volem fer-li al Sr. Alcalde una petició que teníem preparada pel dia de la seva xerrada, però que lamentablement no va deixar que li féssim en aquell moment:
Sr. Alcalde, per què no modifica l’actual projecte,integrant l’actual edifici de la Confraria, adequadament rehabilitat, com a centre de la museïtzació del passeig?
Pensem que una solució d’aquest tipus podria ser acceptada per tothom i ser un bon full de ruta pel futur de la platja i de Calafell.
Font: BlogdeSegur
Font: BlogdeSegur
Col·lectiu “Salvem la Confraria de Pescadors de Calafell”
8 d’agost de 2010
NOTA:
Durant el més d’agost no recollirem signatures. Així deixarem que el Sr. Alcalde i la seva gent tinguin unes tranquil·les vacances d’estiu i puguin reflexionar ...
Us mantindrem informats a través de la xarxa social i del blog (salvemlaconfraria.blogspot.com)
Tornarem el proper mes de setembre !!!
Amics pagesos de dalt el Poble: No sé com donar-vos les gràcies per fer-nos costat amb els vostres tractors. Tafanejant he trobat aquest text que us dedico amb senyal de gratitud:
ResponElimina"A lo mejor ahora que han muerto los dioses y los héroes con mayúscula, la salvación está en el heroísmo con minúscula. En el peón de ajedrez olvidado en un rincón del tablero que mira alrededor y ve al rey corrupto, a la reina hecha una zorra , al caballo de cartón y a la torre inmóvil, haciendo dinero. Pero el peón está allí de pie, en su frágil casilla. Y esa casilla se convierte de pronto en una razón para luchar, en una trinchera para resistir y abrigarse del frío que hace afuera. Ésta es mi casilla, aquí estoy, aquí lucho. Aquí muero. Las armas dependen de cada uno. Amigos fieles, una mujer a la que amas, un sueño personal, una causa, un libro. Cómo reconforta, colega, mirar a un lado y ver en otra casilla a otro peón tan solo y asqueado como tú, pero que se mantiene erguido"
(OYE CHAVAL de Arturo Pérez-Reverte,"El Semanal",10 Oct 1999)